Després d’uns dies de molta activitat a les xarxes, he volgut aprofundir en un tema que em desconcerta cada cop més: la facilitat amb què es viralitzen dades, mapes i gràfics sense revisar si el que diuen s’aguanta o no.
Fa poc vaig publicar aquí al blog una reflexió sobre la intel·ligència artificial i la imatge que molts ens volen vendre: IA: Més Fum que Realitat?
Avui, però, vull posar damunt de la taula tot aquest fum digital que envolta la IA i que m’ha fet aturar de nou. Després de veure un mapa viral d’aquesta setmana, m’he vist empesa a continuar escrivint sobre el tema… Em reafirmo més que mai: el criteri humà, la revisió i l’esperit crític són el que marca la diferència.
Aquestes són les dades virals… però són reals?
El més curiós és que, com comentava sobre la raó d’aquesta publicació, l’endemà mateix d’haver publicat l’article, em va aparèixer al feed de Linkedin la publicació que em va fer aturar: un mapa de colors cridaners amb el títol “EL MAPA DE LOS SALARIOS EN ESPAÑA SEGÚN EL INE”. Més de 800 reaccions, més de 150 comentaris, compartit 15 vegades… A simple vista, una publicació “d’èxit”.
Però quin pes té la viralitat si les dades grinyolen? De seguida vaig començar a qüestionar el relat. Quina realitat volen que consumim? Que aquí tot són sous alts i que els treballadors es queixen per vici? Vaig llegir el text amb aquella sensació de “no pot ser…”, i com que tots podem errar en la comprensió lectora… vaig revisar què deien els comentaris. I allà quedava la trampa en evidència. Molts usuaris queixant-se de dades contradictòries, percentatges impossibles, errors assenyalats molt evidents… I, així i tot, la publicació continuava sumant credibilitat i visibilitat a cop de què “m’agrada” i comparticions.
Aquí és quan els meus dimonis i àngels interns entren en disputa.
Quantes vegades no hem compartit un gràfic, un mapa o un titular només perquè ens ha semblat “professional”? Jo ho he fet, per inèrcia, per no pensar… i qui estigui lliure de culpa que faci clic.
De qui és la culpa? D’on prové aquest fals mite urbà del fet que un elevat nombre de reaccions equival a qualitat o veracitat? El perill és real: una dada incorrecta, si es presenta amb un embolcall bonic, es propagarà com la pólvora…
Ens estem construint un món on només avancen les aparences i els continguts generats per IA, sense cap mena de revisió humana i encara molt menys, esperit crític. Es parla de valors, empatia, socialitzar, contacte humà, diàlegs… però amb qui, o millor dit amb què? Amb un xatbot? Un email automatitzat per respondre sense que ningú hagi llegit abans el que tu has preguntat exactament, sinó que una IA ha cercat les paraules clau i et respon un genèric? Això és el que volem realment?
Tal com vaig intentar explicar en el meu article: IA: Més Fum que Realitat?: La IA pot ser útil, però sense revisió humana ni esperit crític, pot amplificar un error i distorsionar la realitat. He après més llegint els comentaris d’una publicació que no pas el post original. I no hauria de ser així crec jo. Potser és la meva ignorància la que em fa veure-ho tot plegat incoherent, no sé.
Realment, el futur que ens espera serà haver de discernir què és verídic i què és fabricat digitalment? Informació no és el mateix que opinió. Tenim prou educació o formació per haver d’estar contrastant fonts i qüestionant dades constantment? O per cansament i esgotament mental ens deixarem dur pel que “sona bé”?
Per compartir segons quin tipus de dades a les xarxes potser ens caldria un “carnet digital”? Com hem d’educar a les generacions joves per evitar que s’empassin el primer que els surt a la pantalla? El pensament crític ha de ser l’antídot més potent contra la desinformació viral.
Per això he creat MB Activa: per vetllar que darrere de cada correu, dada o procés digital, continuï havent-hi caliu humà.
El meu compromís és posar-hi seny i sentit comú a cada pas: la tecnologia ha de sumar, però mai robotitzar-nos ni omplir-nos de fum digital.
